Els meus companys de pis peluts, o no.

Ja us havia comentat que tinc molts companys de pis pelats però també en tinc de ben peluts. Els intentaré descriure per el seu ordre d'arribada al pis:

1. Comunitat jerbil. Bé, en un inici no era una comunitat, només hi havia l'Ichi. Però el pobret estava molt sol així que la Marta va decidir buscar-li novia, l'Edda (una novia que era molt més gran que ell...) A aquesta parella se li va afegir una parella de negretes i al cap d'un temps una munio de mini jerbitos (ja que a l'Ichi li havien sortit els seus collons enormes! tot i que ara ja no els té, pobret...)I l'última adquisició a la comunitat (tot i que no s'hi acaba d'integrar) és la tacadeta Kyuna. Finalment eren: 14 jerbos i ens en quedarem: 8, tres dels quals han format una nova comunitat a l'habitació de la Silvia.

2. L'aparició dels conills a la meva vida... La tieta Alba té un conillet, en Moshi, amb el que jo jugava quan era petita (ara només l'emprenyo...) Com que la meva mama havia comprat una parella a l'Ichi la tieta va fer el mateix i va apareixer l'Arusha (tenia molt mala llet...) després de vacances de setmana santa em van dir que s'anavia anat de vacances, però encara no ha tornat... Així que com que en Moshi tornava a estar sol van apareixer dos juguets molt divertits, en Kiru i en Pan, col·loquialment anomenats KiruPan.

3. Juntament amb les negretes van arribar a casa dos hamsters, la Beyla i en Kyo. L'Heura es va enamorar d'en Kyo així que la Marta li va regalar per Nadal. Em diverteix veure en Kyo corren a la rodeta i a vegades ens saludem pels foradets de la gabia.

4. Amb tot aquest embolic d'animals, a les meves companyes no sel's va ocurrir altre cosa que portar un amfibi a casa, la petita Niwa. Una granota verdeta que es dedicava a saltar sobre els grill per menjar-se'ls. Però un bon dia se'n va anar d'excursió i encara no a tornat. Crec que la granota no es va despedir de la Silvia al marxar i ella es va posar molt trista... així que la Marta, l'Heura i l'Alba n'hi van regalar una, tot i que no se si és de veritat amb aquests colors tan brillants que té...

5. Em vaig espantar molt el dia que anava passejant, vaig entrar a l'habitació de l'Heura i em vaig trobar aquesta cosa cridanera sobre el llit, que se suposava que hi feia allà?? Ara està al menjador i quan no s'amaga o arranca els pels del cul d'en Pan no para de demanar (mira, s'assembla una mica a mi...)

A part d'això tenim altres animals però no els puc veure perquè tinc tendència a tirar les coses a terra... així que els cucs de seda i els grills estan en un lloc molt alt on em costa molt d'arribar.

I així, gràcies a mi i als meus companys peluts i pelats aquesta casa és denominada el Zoo de Girona!