Resum de la Setmana

Hola amics!

He tingut una setmana molt enretinguda, ja només venint cap a Girona em vaig dedicar a explorar tot el cotxe de la tieta Alba. Al arribar a casa hi havia tanta gent que no podia fer cap bestiesa així que vaig posar en pràctica una de les meves aficions preferides: dormir. El dos dies següents van passar amb absoluta normalitat (entenent per normalitat perseguir conills, projectar/pegar jerbos, rebentar les basures,...).

Però dijous vaig descubrir que podia tirar-me per la finestra, d'aquesta manera seria el centre d'atenció de tot el pis. Haig de confessar que els meus intents de suïcidi van fracassar, tot hi que ho vaig intentar diverses vegades (davant l'histerisme de l'Heura, l'Alba i la Marta). Divendres va ser molt monótom, vaig dormir tooooot el dia, com que estava tota sola, si no em poden veure fent bestieses no té gràcia...

La Marta es pensava que jo era tonta, i que no sabia treure el precinto de la gabia dels jerbos però estava completament equivocada. Jo ho portava motl ben amagat, ella es pensava que ho treien els del pis... però dissabte em va enxampar! Allà era jo, treien el precinto amb la meva super-pota, així que la Marta va agafar el precinto que havia tret i me'l va enganxar al cap i a l'esquena. Pensava que podria treure'm el precinto de l'esquena amb facilitat, i així va ser, però se'm va enganxar a la barbeta!! Era impossible de treure i se m'hi enganxava la llengua! Ho vaig intentar, intentar i intentar, semblava tonta ( serà que ho sóc...?) al final, la Marta, em va treure els precintos ja que feia molta pena... tot i així el primer que vaig fer va ser anar directament a ficar la pota al nou precinto de la gabia perquè... perquè havia d'estar malament? que jo sapiga no és res dolent, o si?

Com que amb això no n'hi havia prou avui a la nit me carregat, nose ben be com, el collaret que s'ha anat clavant a l'esquena de la Marta durant tota la nit... Aquest matí em anat a donar menjar a la granoteta i al no portar cascabell m'he pogut ficar dins el terrari dels jerbos sense que l'Alba i la Marta s'enteressin, quan ho han fet ja era massa tard, jo ja estava ficada i asseguda "jugant" amb en Chake... Com que aquest matí no m'han donat res del seu esmorzar he decidit que ho agafava jo mateixa, així que m'he begut la llet amb nesquik de la Marta i m'he menjat el paper d'embolicar de la madalena... encara que no ho sembli estava molt bo tot i que l'Alba no me l'ha deixat acabar (però he intentat empassar-me'l ben ràpid, però no ho he aconseguit...)

Com que avui ja he explicat moltes coses i m'han renyat unes quantes vegades vaig a fer l'única cosa per la que no em renyen mai, dormir!

Aquí us adjunto una foto en la que m'ho estic passant pipa amb la meva joguina preferida, el meu rascador-rateta!

(No us espanteu, estic molt gran!!)

Els meus companys de pis peluts, o no.

Ja us havia comentat que tinc molts companys de pis pelats però també en tinc de ben peluts. Els intentaré descriure per el seu ordre d'arribada al pis:

1. Comunitat jerbil. Bé, en un inici no era una comunitat, només hi havia l'Ichi. Però el pobret estava molt sol així que la Marta va decidir buscar-li novia, l'Edda (una novia que era molt més gran que ell...) A aquesta parella se li va afegir una parella de negretes i al cap d'un temps una munio de mini jerbitos (ja que a l'Ichi li havien sortit els seus collons enormes! tot i que ara ja no els té, pobret...)I l'última adquisició a la comunitat (tot i que no s'hi acaba d'integrar) és la tacadeta Kyuna. Finalment eren: 14 jerbos i ens en quedarem: 8, tres dels quals han format una nova comunitat a l'habitació de la Silvia.

2. L'aparició dels conills a la meva vida... La tieta Alba té un conillet, en Moshi, amb el que jo jugava quan era petita (ara només l'emprenyo...) Com que la meva mama havia comprat una parella a l'Ichi la tieta va fer el mateix i va apareixer l'Arusha (tenia molt mala llet...) després de vacances de setmana santa em van dir que s'anavia anat de vacances, però encara no ha tornat... Així que com que en Moshi tornava a estar sol van apareixer dos juguets molt divertits, en Kiru i en Pan, col·loquialment anomenats KiruPan.

3. Juntament amb les negretes van arribar a casa dos hamsters, la Beyla i en Kyo. L'Heura es va enamorar d'en Kyo així que la Marta li va regalar per Nadal. Em diverteix veure en Kyo corren a la rodeta i a vegades ens saludem pels foradets de la gabia.

4. Amb tot aquest embolic d'animals, a les meves companyes no sel's va ocurrir altre cosa que portar un amfibi a casa, la petita Niwa. Una granota verdeta que es dedicava a saltar sobre els grill per menjar-se'ls. Però un bon dia se'n va anar d'excursió i encara no a tornat. Crec que la granota no es va despedir de la Silvia al marxar i ella es va posar molt trista... així que la Marta, l'Heura i l'Alba n'hi van regalar una, tot i que no se si és de veritat amb aquests colors tan brillants que té...

5. Em vaig espantar molt el dia que anava passejant, vaig entrar a l'habitació de l'Heura i em vaig trobar aquesta cosa cridanera sobre el llit, que se suposava que hi feia allà?? Ara està al menjador i quan no s'amaga o arranca els pels del cul d'en Pan no para de demanar (mira, s'assembla una mica a mi...)

A part d'això tenim altres animals però no els puc veure perquè tinc tendència a tirar les coses a terra... així que els cucs de seda i els grills estan en un lloc molt alt on em costa molt d'arribar.

I així, gràcies a mi i als meus companys peluts i pelats aquesta casa és denominada el Zoo de Girona!

Els meus companys de pis pelats (alguns més que altres)

Abans de començar a explicar les meves aventures us hauria de presentar als essers vius amb els que comparteixo pis.

Començarem pels essers humans:

1. S'ha de dir que la persona més important del pis per mi és la mama o sigui, la Marta. Ella va ser la que va trobar el pis (es diu que el monstre de la petanca és parenta llunyana seva...) La Marta és qui em porta al veterinari, d'excursió a Barcelona a veure els meus germanets (que no m'estimen tan com jo a ells...), em compra xuxes i joguines (una rateta molt lletja amb un rascador!!) i em deixa (bé, a vegades no...) emprenyar-la quan dorm...

2. Després també tinc la meva tieta fashion, l'Alba. Quan era més petita em dormia sobre seu, en part perquè era comode i també perquè em robaba el meu lloc al llit... Ara és la que més em renya (ja que persegueixo els seus nens...) i tot i que a vegades no l'acabo d'entendre se que ho fa pel meu bé. M'agrada molt posar-li els bigotis a la cara i fer-li massatges a la panxa. I no se que faria sense ella als matins quan tothom dorm...

3. També hi ha l'Heura, al principi no volia que em quedes a casa però es va acabar enamorant de mi... Li encanta aixafar-me el cap i posar-se sobre meu quan dormo. Sempre que ens trobem pel passadis ens saludem:

- Hola meu!
- Meeeeuu!!

M'agrada refregar-me pels seus peus al matí... I sovint em demana que li faci massatges però jo em faig rogar...

4. A la Silvia no li agrada que entri a la seva habitació tot i que jo ho trobo molt divertit. Us preguntareu perquè no m'hi deixa entrar, 1. Tenia un terrari preparat pels seus jerbitos i jo i vaig fer caca a dins perquè em va agradar molt, tot i que a ella no li va fer gens de gracia... 2. Em dedico a projectar els seus jerbos fora del terrari així que la Silvia s'ha de passar una bona estona buscant-los (m'encanta...)

Al pis hi ha dos persones més l'Oscar i la Laura, són dos essers humans amb els que no he conectat massa bé, crec que fins i tot podria dir que em fan por (bé, més la Laura que l'Oscar...) S'ha d'entendre la seva actitud perquè jo em dedico a pujar-me sobre els seus llits i a menjar-me el seu sopar...

A més dels habituals, esporadicament, apareix una munio de gent, he sentit que són amics de les meves companyes... N'hi ha alguns que m'agraden com la Glòria i el Marc, n'hi ha un que m'agrada molt (bé, en concret la seva motxilla...) en Javi, en Pau que sempre m'espanta, la Sara que m'encanten els seus entrepans (clar que m'ho deixa molt fàcil... es que aquests humans no n'aprenen mai...) i m'han dit que n'hi ha un que es diu Arnau però crec que no l'he vist...

Benvinguts!!

Hola, em dic Yuri, i visc en un pis d'estudiants a Girona capital. Bé, això no era així quan vaig neixer però ara us explicaré la meva història...
Jo vaig neixer, probablement un dia 1 de setembre de l'any passat, enmig dels carrers de Girona. Per un seguit de circumstàncies que ara no em ve de gust explicar... ( perquè ben be no recordo...) em vaig trobar molla, bruta i sense la mama el 28 d'octubre de l'any passat. Com que des de molt, molt petita ja m'agradava queixar-me vaig decidir que el millor que podia fer era passar-me tota la nit miolan a vere si així tornava la mama (clar que la mama em devia deixar per pesada...) El que jo no sabia és que hi havia un grup d'estudiants celebrant un aniversari i no els va fer gaire gràcia que no els deixes dormir... Al matí i sense esperar-m'ho van apareixer una manada de joves que em van intentar treure del meu llit, el forat de la claveguera. Jo tenia molt mala llet així que em vaig emportar algun dit o ma per davant... Al final van aconseguir agafar-me ja que ells posseien una mena de xarxa de coto blau a la que anomenaven jersei... això si, ells em van agafar i embolicar però jo vaig emerdar tot el jersei!! Em van portar dins del que actualment és casa meva. Al principi estava molt espantada i no volia menjar tot i que m'estava morint de gana (ja podeu imaginar que la claveguera no és un restaurant de luxe i jo pesada si, però espavilada, no gaire) Enmig de tot aquell merder vaig trobar una nova mama, ella em va llepar i netejar amb uns paperets blancs i humits i jo del gust em vaig fer caca sobre seu (fet que la va tenir obsessionada durant un bon temps...) Hi havia una noia que es pensava que jo era una rata!!! Clar, com que cada vegada que algú s'acostava jo m'amagava, tothom creia que no podria conviure amb ells... així que tot i que al principi no estava gaire convençuda, em vaig començar a deixar tocar, d'aquesta manera (juntament amb els meus pels punkis i la meva veu ronca) mel's vaig posar tots a la butxaca!

Bé, actualment sóc la reina de la casa tot i que a vegades no em deixen fer tot el que jo voldria...