Els meus companys de pis pelats (alguns més que altres)

Abans de començar a explicar les meves aventures us hauria de presentar als essers vius amb els que comparteixo pis.

Començarem pels essers humans:

1. S'ha de dir que la persona més important del pis per mi és la mama o sigui, la Marta. Ella va ser la que va trobar el pis (es diu que el monstre de la petanca és parenta llunyana seva...) La Marta és qui em porta al veterinari, d'excursió a Barcelona a veure els meus germanets (que no m'estimen tan com jo a ells...), em compra xuxes i joguines (una rateta molt lletja amb un rascador!!) i em deixa (bé, a vegades no...) emprenyar-la quan dorm...

2. Després també tinc la meva tieta fashion, l'Alba. Quan era més petita em dormia sobre seu, en part perquè era comode i també perquè em robaba el meu lloc al llit... Ara és la que més em renya (ja que persegueixo els seus nens...) i tot i que a vegades no l'acabo d'entendre se que ho fa pel meu bé. M'agrada molt posar-li els bigotis a la cara i fer-li massatges a la panxa. I no se que faria sense ella als matins quan tothom dorm...

3. També hi ha l'Heura, al principi no volia que em quedes a casa però es va acabar enamorant de mi... Li encanta aixafar-me el cap i posar-se sobre meu quan dormo. Sempre que ens trobem pel passadis ens saludem:

- Hola meu!
- Meeeeuu!!

M'agrada refregar-me pels seus peus al matí... I sovint em demana que li faci massatges però jo em faig rogar...

4. A la Silvia no li agrada que entri a la seva habitació tot i que jo ho trobo molt divertit. Us preguntareu perquè no m'hi deixa entrar, 1. Tenia un terrari preparat pels seus jerbitos i jo i vaig fer caca a dins perquè em va agradar molt, tot i que a ella no li va fer gens de gracia... 2. Em dedico a projectar els seus jerbos fora del terrari així que la Silvia s'ha de passar una bona estona buscant-los (m'encanta...)

Al pis hi ha dos persones més l'Oscar i la Laura, són dos essers humans amb els que no he conectat massa bé, crec que fins i tot podria dir que em fan por (bé, més la Laura que l'Oscar...) S'ha d'entendre la seva actitud perquè jo em dedico a pujar-me sobre els seus llits i a menjar-me el seu sopar...

A més dels habituals, esporadicament, apareix una munio de gent, he sentit que són amics de les meves companyes... N'hi ha alguns que m'agraden com la Glòria i el Marc, n'hi ha un que m'agrada molt (bé, en concret la seva motxilla...) en Javi, en Pau que sempre m'espanta, la Sara que m'encanten els seus entrepans (clar que m'ho deixa molt fàcil... es que aquests humans no n'aprenen mai...) i m'han dit que n'hi ha un que es diu Arnau però crec que no l'he vist...